La qüestió religiosa per al Partit Comunista.

És molt comú en el moviment comunista espanyol tindre una postura anarquitzant sobre la religió i sobre tot a l’hora de treballar i inclús compartit espais i militància amb persones més endarrerides cultural i ideològicament que encara no tenen una concepció científica del món en la seua totalitat. Per realitzar un xicotet anàlisi introductori de la qüestió dividirem aquest petit article en dues parts: la presentació del problema de la religió des d’una òptica marxista i el problema de la militància comunista i la seua relació amb persones religioses.

Presentació de la qüestió religiosa.

Aquells que mantenen aquestes concepcions anarquitzants deurien (ja que pretenen ser comunistes o s’intitulen com a tals) aprendre de l’experiència del propi moviment comunista internacional, de les ensenyances del marxisme-leninisme -que manté un posicionament de classe- tenint en compte les condicions materials i no frases fetes buides i idealistes, ja que en el fons cap favor fan al moviment revolucionari que lluita i aposta per la concepció científica del món.

Els marxistes partim de la base de que totes les religions actuals, amb la jerarquia i organització corresponents, no són més que instruments de la classe dominant burgesa per apuntalar la seua dominació sobre la classe obrera.

Dit açò, també hem de lluitar contra aquells que mantenen posicionaments anarquitzants i que en el seu esquerranisme (revisionisme) criden a la “Santa Croada” contra la religió, a la declaració de guerra total a la religió. Açò tan sols serveix per a que questes persones religioses es reafirmen més en les seues creences al sentir-se atacades i a demés fer d’aquesta lluita un focus de conflicte, pel que la qüestió religiosa tindrà més publicitat i serà més visible per als obrers.

“Engels acusava als Blanquistes de ser incapaços de comprendre que només la lluita de classe de les masses obreres, al atraure àmpliament a les vastes capes proletàries a una pràctica social conscient i revolucionària, serà capaç d’alliberar de veritat a les masses oprimides del jou de la religió, en tant que declarar com a missió política del partit obrer la guerra contra la religió és una frase anarquista.”[1]

La lluita contra la religió no és quelcom que es puga desenvolupar de la nit al matí, ha de tenir un procés dialèctic: no es pot separar la lluita teòrica contra la religió del treball pràctic per l’emancipació de la nostra classe. S’ha de tombar tot allò sobre el que es sustenta la religió, i en la nostra societat el seu principal pilar no és altre que l’explotació, el domini de la burgesia. Per poder donar una batalla efectiva contra la religió no hi ha altre camí que el de la lluita de classes, l’educació de les masses, que a través de guanyar-se aquestes amb el treball pràctic i de conscienciació puga aconseguir l’extinció de la religió. Assolir aquest objectiu és antagònic del sentit que té l’anomenada “guerra total a la religió”. La lluita contra la religió deu estar supeditada a la lluita per la revolució, a la lluita pel socialisme.

En consonància amb tot l’exposat anteriorment, els comunistes entenem la religió com una cosa privada, però privada en el que fa referència a l’estat, no per al marxisme ni per al Partit. Açò no vol dir que vulguem perpetuar la religió o que tinguem un posicionament covard per no esglaiar als creient. Gens més allunyat de la realitat, actuem així perquè som materialistes dialèctics i perquè volem realment l’extinció de la religió. No deixem la nostra lluita contra ella en un pamflet o en realitzar actes anarquistes: volem atacar les arrels del problema, volem que les masses adquireixen una concepció científica del món, volem relegar les religions al museu de la història. Per poder aconseguir açò necessitem instruir les masses en la concepció materialista que explica els orígens de les religions i el perquè de la seua influència sobre les masses, que puguen comprendre el perquè de l’existència de les religions i a qui han servit històricament i per a què. Aquesta lluita ha d’anar de la mà de la lluita pràctica de la lluita de classes, que deixarà a les organitzacions religioses nues davant els ulls obrers.

La unió que produeix la lluita de classes dels obrers (que sofreixen la mateixa explotació siguin religiosos o no) és una unió és forta de la que pot crear qualsevol pamflet antireligiós. Lenin posava com a exemple les vagues dels obrers conscients: amb una concepció científica poden influir molt més en un obrer religiós més endarrerit units en la lluita de classes, en la pràctica de la lluita pels seus drets, pel fi de l’explotació, que tota la propaganda antireligiosa i totes les “croades” contra la religió que vulguin emprendre els anarquistes.

La militància comunista i la interacció amb persones endarrerides amb una mentalitat encara religiosa.

Ja Lenin afirmava inclús la possibilitat de que inclús els sacerdots pogueren ser membres del Partit, no diguem ja un simple creient. No feia de la qüestió religiosa una directriu en la qual si eres creient no podies ni arrimar-te, depenia de les condicions materials, de quina era la actitud pràctica del subjecte: si aquest s’arrimava al Partit avantposant la lluita de classes al seu sentiment religiós, si no feia proselitisme de les seues creences i accepta els estatuts del Partit, aquest individu religiós pot ser membre del Partit. De fet, el partit ha de cercar que els obrers religiosos s’acosten a ell, per aconseguir conscienciar-los i amb el treball pràctic i teòric fer que adquireixin una concepció materialista i per tant científica del món.

No obstant això, si l’individu intenta ser part del partit per fer proselitisme o avantposa els seus sentiments religiosos als principis del Partit i a la lluita de classes, aquest individu ha de ser depurat de manera immediata del mateix.

En els Partits Comunistes d’Espanya i inclús en els moviments de masses es tracta als creients com empestats  amb els que no es vol treballar. Si un individu religiós s’arrima a una organització comunista el que sol rebre és menyspreu i burles, quan si és una persona honrada que només vol treballar i aportar a la lluita de classes, precisament el que necessita és ser acollit, i treballar amb ell conscienciant-lo fins que adquireixi  una concepció científica. Tractar mal i no guanyar-se els obrers religiosos tan sols comporta que aquests s’organitzen amb la reacció i passen a combatre a les organitzacions obreres. Com ja hem dit, el paper del Partit Comunista ací és un altre.

Juan Mesana.

Traduït per Alfons Llorca.

Anuncios