Esport i Marxisme

L’esport en el capitalisme.

Dins del sistema capitalista, en l’estat capitalista l’esport està al servei de la classe dominant, la burgesia. És un instrument en les seues mans que reflexa i perpetua la divisió de classes, el domini de la burgesia sobre el proletariat. L’esport és un reflex de la realitat en la que vivim i de les forces socials que la dirigeixen, és un instrument utilitzat al servei de la superestructura dominant, un producte lògic de la infraestructura actual, de les forces productives i de les relacions socials de producció existents.

L’esport, mitjançant les grans estructures que construeix l’estat, facilita integrar a les masses dins de l’aparell estatal, ajudant a mantenir el domini i hegemonia de la burgesia. Açò és possible ja que l’esport és part de la cultura, como pot ser-ho el cinema, la música o el ball, fet que facilita la capacitat d’influència en les masses.

En l’esport modern capitalista es prioritza la mercantilització, l’obtenció de beneficis, la priorització de l’assoliment de grans resultats. Grans proeses que fomenten l’individualisme i l’elitització, creant una espècie d’herois, de déus als qui adorar: incansables, gent a la que imitar, envejant la seua fama i diners, projectant en la classe obrera tots els conceptes i idees degenerades i putrefactes de la burgesia. La concepció capitalista de l’esport perverteix i destrueix la joventut.

Els esportistes són tractats com a bestiar, explotats fins treure d’ells tot el que el capitalisme necessita per tirar-los al contenidor en quant ja no serveixin per assolir els seus objectius. Es dona més importància a la seua imatge que la pràctica esportiva: els anuncis, la publicitat… són uns dels pilars de la visió capitalista de l’esport.

A partir de la “neutralitat” de l’esport capitalista es fa una gran tasca d’alienació de la societat, es crea una mena de felicitat alienant en la població, mitigant els vertaders problemes que afecten a la classe obrera, fent que només pensen en el pa i el circ que se’ls ofereix en compte de pensar en com solucionar d’arrel els seus problemes com a classe explotada.

Esport des d’una perspectiva de classe.

Històricament el moviment obrer i els Partits Comunistes han combatut aquesta idea burgesa de l’esport; ja en el seu dia s’organitzaren multitud de clubs obrers, inclús lligues de futbol o bàsquet alternatives a les oficials capitalistes, en les que els valors que es reivindiquen són els valors obrers de l’esport.

Igualment s’organitzaren Olimpíades Obreres que rivalitzaven amb les oficials de les elit;, les olimpíades obreres de Barcelona no foren un èxit degut a l’esclat de la guerra civil, però anteriorment es celebraren en Frankfurt, Viena i Anvers.

Hem d’apostar òbviament pel socialisme, perquè en ell és on veritablement, com explicaré en el pròxim apartat, podrem trencar amb aquesta concepció capitalista de l’esport. Però fins eixe moment no hem de deixar relegada aquesta part de la lluita de classes, que és la lluita per la cultura obrera. Hem de confrontar contra tots els valors del mercantilisme de l’esport, hem d’apostar per un esport de base, accessible per a tots en el que s’avantposi la cultura física, la solidaritat, l’empatia, el treball en equip, la realització com a persona front els diners i l’elitisme burgès.

L’esport ha de ser una les bases de l’educació de tota persona, perquè és necessària una educació integral i no només intel·lectual o física com es promou en el capitalisme; ha de ser una cosa a l’abast de tot el món, de forma gratuïta. Hem de fomentar la creació d’espais obrers, clubs i societats esportives obreres, lligues i competicions obreres allunyades del negoci i la degeneració de la burgesia.

Podem veure com es tracta com animals als esportistes, els porten a extrems en els que han d’arribar a drogar-se per millorar els seus resultats; és eixa la cultura con volem que tingui la nostra joventut? No, clar que no.

L’esport és una cosa essencial pel creixement i formació d’una persona. Els soviètics utilitzaven el lema “Fizculthura”, tenien una cultura física, volien una societat en què la joventut creixés sana, allunyada dels vicis burgesos com les drogues, l’alcohol, el tabac i es centraren en tenir una vida íntegra, amb fortalesa mental i física, que aprengueren què és la disciplina, la voluntat i la fortalesa, aprenent a respectar-se a ells mateixos i als demés.

L’esport en el socialisme.

Sempre es parla dels grans del socialisme, especialment els revisionistes. Es parla de les marques i grans figures de l’esport, però en el fons estan deixant-se portar per la manera de concebre l’esport de la burgesia: creuen que els majors assoliments esportius d’un país són les medalles i marques que s’aconsegueixen, però açò està totalment allunyat de la realitat.

Les majors realitzacions del socialisme en quant a l’esport no són les marques ni els “herois”, és la socialització de l’esport. És fer arribar l’esport, qualsevol modalitat, a qualsevol; fer accessible l’esport a tot el món, independentment del seu estatus social o de les seus capacitats físiques o tècniques. És integrar l’esport en la cultura popular de forma absoluta, és tindre organismes estatals que regeixin tot l’esport que ara és de base i permetre que les persones desenvolupen el màxim potencial, tenint instal·lacions esportives d’ús públic, existint també centres d’alt rendiment estatals, és a dir, accessibles per part de qualsevol.

Això sí, un esportista “d’elit” (que ja no ho és), d’alt rendiment, té l’esport com a ofici, és cert, però és un obrer més, una persona que treballa al servei del seu país i que viu com un obrer més, no és una figureta que viu del conte i és un milionari mimat per les empreses com poden ser en l’actualitat Messi o Piqué. I quan es retiri per edat seguirà treballant formant a altres persones al servei de l’estat, seguirà sent un obrer més del país.

L’esport en el socialisme es fomentarà des dels pioners, passant per l’escola i per tot el desenvolupament formatiu d’una persona; l’esport es convertirà en un dret legítim de tota la classe obrera.

Juan Mesana.

Traduït per Alfons Llorca.

 

Anuncios