La cultura física per a la militància

Desgraciadament  cada vegada es dona menys importància, però en el món d’un militant comunista l’exercici i la pràctica esportiva tenen un pes específic i que no és substituïble per altre tipus d’activitats. La formació d’una persona, i encara més en la d’algú que pretén ser un exemple per a la resta, ha de ser completa, ha de ser una formació tant intel·lectual com física.

La cultura física, que pretén que les persones estiguin sanes i en el màxim de les seues possibilitats físiques i mentals per emprendre qualsevol tipus d’activitat, té una importància capital. L’exercici físic ajuda alhora a aguantar i destensar a la persona d’una vida difícil, de sacrificis, de sofriment per la causa més justa que pot emprendre un home: l’emancipació de la nostra classe, la fi de l’explotació de l’home per l’home. L’exercici permet mantenir la persona centrada, apta per a qualsevol situació, predisposada per actuar en l’àmbit que sigui necessari. En situacions especialment complicades, com per exemple quan s’està en la presó, no hi ha més que veure els múltiples casos de comunistes que compten (no parlo només del meu cas) com s’han mantingut amb el cap al lloc en la presó: mitjançant l’estudi i la pràctica d’esport, per mantenir-se bé tant mental com físicament. Perquè per estar fort mentalment també has de sentir-te fort físicament.

La cultura de l’esport en la militància també els allunya de caure en temptacions i desviacions petit-burgeses com són l’addicció a les drogues, l’alcohol, el joc, les apostes, etc., un militant ha de mantenir-se allunyat d’aquestes degeneracions, deu  combatre i conscienciar a qui faci apologia d’aquest ritme de vida, i més encara si són gent suposadament militant que tan sols donen mal exemple i allunyen a la gent normal de la lluita.

Hem de fomentar la vida sana, l’estudi, l’activitat física, confrontant amb aquest tips de vida contra el dels addictes que només intenten evadir-se de la seua realitat, de la seua incapacitat per resoldre els seus problemes. Un addicte als porros, a l’alcohol, a la cocaïna… no pot ser un militant comunista, és una persona que deu ser ajudada a desenganxar-se de les seues addiccions i que, aleshores, mitjançant la formació, pugui arribar a ser comunista. Moltes d’aquestes persones intenten, per amagar les seus addiccions, donar lliçons sobre temes que li són aliens suposadament de tots els demés per encobrir les seues pròpies addiccions, carències i complexes. Són elements inestables que necessiten ser ajudats i si no cooperen i es neguen a canviar han de ser apartats fins que la seua actitud canviï, ja que es converteixen en persones destructives.

És necessari fomentar que les organitzacions revolucionaries instauren la cultura de l’esport, l’estudi i l’esforç entre els seus militants, ja que sinó aquestes organitzacions es convertiran, amb el temps, en quelcom inofensiu, quan no una part del propi estat.

 

Juan Mesana.

Traduit per Alfons Llorca.

Anuncios