Sobre el doctrinarisme en el Partit

Lamentablement cada vegada és més comú, o almenys més públic, degut a l’auge i l’augment de la difusió d’internet, grupuscles de “comunistes” l’elaboració dels quals es limita a copiar i enganxar cites mutilades i tretes de context per justificar els seus atropellaments antimarxistes de tot tipus. Encara que aquesta desviació del marxisme hagi tingut un auge en l’actualitat, no és res nou. Els clàssics del marxisme escrigueren sobre aquest fenomen, sobre aquesta desviació ideològica, a la que donaren el nom de doctrinarisme.

El doctrinarisme sorgeix en elements inestables, dels qui l’ego emmascara la seua incapacitat i falta de formació, en subjectes que no comprenen en absolut l’essència del marxisme, la seua essència transformadora, i l’entenen com un panegíric de construccions artificials fruit de la separació que fan de la teoria i la pràctica. No comprenen que la teoria no és comprensible sense la pràctica, que només amb els seu procés de formació (mutilació i incapacitat de comprendre el marxisme) no van a deixar de ser mai uns “peleles” de la burgesia que mai arribaran a combatre.

Són aquells qui davant el primer besllum de repressió, per petit que sigui, es tanquen en el seu doctrinarisme, per intentar justificar la seua decebedora actitud. Subjectes així foren coetanis de Marx, de Lenin i Stalin i també els tenim en l’actualitat. El Partit Comunista deu tindre una actitud inflexible amb aquest tipus de persones, ja que la seua desviació és infecciosa i pot convertir al Partit en quelcom inofensiu. Poden amagar amb les seues paràfrasis i cites de figures revolucionaries els principis metafísics més reaccionaris, encara que estiguin disfressats de marxisme-leninisme.

L’ús de cites amputades i tretes de context sobre assumptes generals de la nostra ideologia no pot substituir l’anàlisi concret de de la situació concreta i canviant, a l’hora de traçar la nostra tàctica d’acord amb les condicions materials, d’acord amb la nostra correlació de forces front l’enemic de classe.

El doctrinarisme porta a actituds infantils, que poden parèixer a simple vista esquerranisme, però que realment són dretanisme del més ranci, porta a la incomprensió de les possibilitats d’acció i lluita del partit, [1] legals, semilegals, postrant al Partit davant la reacció o claudicant en el pitjor dels casos. No comprenen que hi ha que adaptar-se a les condicions materials, que per passar d’A a B hi ha fases intermèdies, i que la preparació d’un Partit és un treball ardu i difícil. No saber percebre la necessitat d’aquest treball és caure en la socialdemocràcia de la II Internacional, en la destrucció del Partit, en el revisionisme més caspós.

Els marxistes-leninistes tenim com a deure combatre el doctrinarisme amb totes les nostres forces. Aquest sol actuar de la mà del dogmatisme. És necessari que formem els quadres del Partit Comunista de manera que sàpiguen detectar aquesta desviació per poder combatre-la amb totes les nostres forces. La supervivència de la Partit hi recaurà a sobre.

 

Tomás Garante.

Traduït per Alfons Llorca.

Anuncios