Què representa la cinta de Sant Jordi?

La cinta de Sant Jordi és reconeguda actualment com una espècie de bandera de l’antifeixisme en el conflicte ucraïnès. Es pren com un símbol d’aquells que s’oposaren al colp d’estat feixista, aquells que reben el recolzament de l’altra potència imperialista en joc: Rússia. Òbviament, la cinta de Sant Jordi no ha nascut amb el propi conflicte, té ja uns segles d’història. I són precisament aquestos segles els qui il·luminen el significat d’aquesta símbol.

L’Ordre de Sant Jordi nasqué el 1769 amb l’emperadriu Catalina II de Rússia, ja amb la disposició de barres tal qual avui les coneixem. Quasi un segle després, el tsar Alexandre II de Rússia ordena que només pugui imposar-se aquesta condecoració per mèrits militars. En tots els seus graus, la creu de Sant Jordi simbolitza des del seu naixement valors totalment aliens al que en teoria deuria representar l’antifeixisme. Representa a l’aristocràcia, al feudalisme, a les conquestes militars que tenien com a únic objectiu enriquir al seu senyor.

Evidentment, el fenomen nacionalista que arriba segles després atorga un significat addicional a la cinta de Sant Jordi: la defensa de la pàtria. Com a comunistes conseqüents sabem que el concepte nacionalista de la pàtria és aliè als interessos de la classe obrera. Que els sentiments nacionalistes, encara representant el dret a l’autodeterminació dels pobles i les nacions, no conduirà mai en la fase actual imperialista més que a la separació de la classe obrera en famílies nacionals.

És per aquest motiu que la Revolució Bolxevic del 1917 abolí la Creu i la Cinta de Sant Jordi. Per altra part – i açò resulta un argument amb molt de pes – l’exèrcit blanc, els contrarevolucionaris, mantenen aquest símbol de l’aristocràcia tsarista. La Unió Soviètica fundarà dues condecoracions que mantindran els colors taronja i negre, amb la mateixa distribució de línies, però amb significats molt diferents. En 1943 s’institueix l’Ordre de la Glòria Militar, i en 1945, la Medalla de la Victòria sobre Alemanya. Finalment, en 1992, després de la destrucció d’una Unió Soviètica que caria de la ideologia marxista-leninista, es restableixen tant l’Ordre com la Creu de Sant Jordi.

En resum, podem veure com els colors taronja i negre es recuperaren per part de la URSS en època marxista-leninista; no amb la creu i l’odre. Aquestes ensenyes, que representen la defensa de la pàtria dels obrers, sí té un transfons revolucionari. És important que es destaqui aquest fet quan algú porti la cinta de Sant Jordi.

Per desgràcia, molt gent llueix aquesta cinta per un sentiment nacionalista rus, d’exaltació d’una potència imperialista amb un símbol que nasqué com un representació de l’aristocràcia tsarista. El mateix es pot dir de la creu i l’ordre se Sant Jordi.

La lluita pels símbols revolucionaris com la falç i el martell és tant indispensable com l’aixafament dels símbols revolucionari i aliens a l’internacionalisme proletari.

José del Valle.

Traduït al català per Alfons Llorca.

Anuncios