Per Stalin

Aquest mes (febrer del 2016) s’ha tornat a parlar en els mitjans de Stalin i la seua figura degut a la publicació del llibre de James Harris “The great fear”, en el que parla de l’anomenada gran purga soviètica i del propi Stalin després de que es feren públics els arxius secrets sobre aquest període històric.

Historiadors burgesos (Harris també ho és) porten dècades clamant als quatre vents que quan es desclassifiquessin els arxius secrets sobre Stalin podríem veure la veritat dels seus crims contra la humanitat. Fa dècades de la publicació de Robert Conquest sobre el gran terror “estalinista”; és una llàstima que haja mort i no puguem veure quina cara ficava al veure que l’obra a la que ha dedicat tota la seua vida ha quedar relegada a l’abocador de la història. Que les seues mentides, tergiversacions i conclusions sobre l’etapa de la URSS amb Stalin al capdavant no són més que un absurd intent d’un busca-raons del capitalisme per denigrar a un home que ho va fer tot per aconseguir un món millor.

Fins i tot el propi Harris admet (intentant deixar clar que no té cap simpatia per Stalin) que les conclusions de Conquest sobre que el que mogué a Stalin era l’intent d’instaurar un poder personal i dictatorial en la URSS és quelcom que els arxius demostren que és fals. En canvi, el que mogué a Stalin i al PCUS durant tots aquestos anys fou la construcció i defensa del socialisme. Fou una època de grans dificultats i, malgrat els errors, la història s’ha encarregat de demostrar que sense cap dubte el camarada Stalin va estar a l’altura.

És molt fàcil per un acadèmic petit-burgès criticar les purgues com una cosa brutal, però cal fixar-se en el context en el que es feren. En primer lloc, el socialisme triomfant s’enfrontava tant a l’enemic intern com a l’extern.

  • Intern: antics tsaristes, anarquistes, fraccionalistes de tot tipus i arribistes; tots ells cometien intents de derrocar el règim socialista, mitjançant sabotatges, espionatge i incús atemptats com el que li va costar la vida al camarada Kirov o el que cometeren els reaccionaris anarquistes contra Lenin.
  • Extern: en la guerra civil ja intervingueren varies potències estrangeres per ajudar a l’exèrcit blanc. Posteriorment, hi havia hagut plans per part de les potencia capitalistes per realitzar una invasió a la URSS. A partir de 1936 l’amenaça era imminent.

En aquesta conjuntura, qui no es prepararia per a la venidora lluita? Qui seria tant estúpid de no preparar l’Estat a tots els nivells per poder sobreposar-se a aquestes amenaces? Només un neci esperaria que les coses es solucionessin soles esperant sobreviure. Stalin actuà correctament, les purgues foren un mal necessari. De fet, derivat d’aquestes dificultats que s’agreujaren amb la II Guerra Mundial i la pèrdua de quadres del Partit es pogué veure que el procés de purgues havia d’haver sigut més profund del que fou. Ací els acadèmics de la ignomínia com Conquest i Cia es ficaran les mans al cap, però la revolució és violenta i no pot sobreviure a la reacció contrarevolucionària només amb “bons” gestos. La nostra moral és la proletària, la lluita de classes; la moral cristiana del bé i el mal els la deixem als cures.

Intenten criminalitzar a Stalin, tirar-li la culpa de tot el que es va fer en defensa del socialisme per, criminalitzant-lo a ell, criminalitzar el comunisme, i no podem permetre-ho. L’obra del PCUS, del camarada Stalin, és una de les parts més brillants de la història del moviment revolucionari; és el nostre deure no permetre que es xafi, doncs estaríem deixant que xafen el marxisme-leninisme i la lluita per l’emancipació de la nostra classe.

En els tant alabats processos de Moscou, les propis observadors internacionals que estigueren presents no van veure cap irregularitat. Hi ha molta imaginació al respecte; és graciós que acusin de realitzar tortures mentre es silencien les tortures que es produeixen als seus propis països, per exemple en Espanya, perquè si algú pensa que les confessions les treuen sense torturar és que no saben del que parlen, o potser ho encobreixen – “se cree el ladrón que todos son de su condición” –. Hem de combatre la difamació burgesa sobre la justícia popular en la URSS. Ells, la burgesia, són els vertaders torturadors i assassins; que no confonguin a la gent.

Per últim, sobre la purga, voldria plantejar al lector una qüestió: si tan arbitràries foren les purgues, per què es va castigar i purgar a Yagoda, responsable de les primeres purgues, per la seua ineficiència i arbitrarietat? La resposta és clara: no foren arbitràries ni responien al capritx de ningú, eren una necessitat deguda a les condicions materials en les que vivien.

El principal impuls per criminalitzar a Stalin el donà el traïdor de Kruchev en l’assalt al poder durant el XX Congrés, un autèntic colp d’estat en el que, amb el seu infame informe al culte a la personalitat, pretengué carregar-li el mort a Stalin, intentant desprestigiar i destruir el seu llegat.

Des d’aleshores, la burgesia ha continuat l’estela de difamació fins avui, però el seu llegat és inesborrable, i per molts atacs que es produeixin en el desenvolupament de la lluita de classes, el proletariat no permetrà que caigui en l’oblit.

Stalin fou un bolxevic des dels inicis, una persona humil, sacrificada i disciplinada, temperada mentre lluitava de jove en vagues en Geòrgia o atracant trens blindats per finançar el Partit. L’enviaren a Sibèria diverses vegades, però s’escapava i tornava al mateix, sense doblegar-se, irreductible. L’acusen de ser un buròcrata; m’hagués agradat veure a eixos “acadèmics” de saló realitzant el treball d’acció que va fer Stalin en la seua joventut.

Fou un brillant organitzador de l’exèrcit durant la guerra civil que donà el triomf al socialisme.

Home cultivat i intel·lectual de renom, com proven les seues obres teòriques que s’han convertit en clàssics del marxisme-leninisme. Destacant la seua lluita contra el revisionisme, la qüestió nacional, la lingüística i la construcció del Partit. Se l’acusa de ser un neci per part d’aquells acomplexats i traïdors que només li tingueren enveja.

Constructor del Partit, lluitador infatigable, assot dels revisionistes i fraccionalistes de tot tipus.

Fou la figura principal en la construcció del socialisme i la destrucció del III Reich dels mil anys; el seu paper durant la II Guerra Mundial va ser brillant, admès pel propi traïdor de Zhukov en les seus memòries.

Què es pot dir d’un home que fins els més ferris enemics del qual parlen bé d’ell? Açò deia Winston Churchill, imperialista feroç, sobre ell:

“La sort per Rússia fou que durant els anys de les grans proves va ser dirigida per aquest estratega inflexible que fou Iósif V. Stalin. Fou una personalitat importat, assenyalada i inqüestionable. Stalin estava dotat d’una energia extraordinària, era un erudit amb una voluntat forta, inflexible, implacable tant en el treball com en les discussions, i jo mateix, malgrat tota la meua ciència del Parlament anglès, no hagués pogut contradir-li res. La força activa del seu treball era tan gran en ell que constituïa una cas únic entre tots els Caps d’Estat de tots els temps i de tots els pobles. Stalin produïa impressions molt fortes sobre cadascun de nosaltres. La seua influència sobre el poble era inqüestionable. Quan entrava en la sala de la Conferència de Yalta, cadascun de nosaltres, com si ens ho haguessin demanat, s’alçava i, de manera sorprenent, posava les mans en les costures dels pantalons, romanent immòbil. Posseïa una intel·ligència profunda. Era un mestre inigualable per descobrir solucions als problemes més complexes, inclús en els casos en que pareixia que no hi hagués solució possible. Havia creat i manava un país colossal. Era una personal que hauria pogut eliminar als seus enemics amb l’ajuda de les mans dels seus enemics i aconseguí inclús fer-nos combatre contra els imperialistes, a nosaltres que també ens considerava obertament com a tals. Stalin era tant gran que era incomparable en el món. Havia sortit del no res i deixà rere ell una Rússia equipada amb armes nuclears […] No, no importa el que es digui d’ell, ni la història ni els pobles l’oblidaran…”

S’han llençat moltes mentides sobre el camarada Stalin, però hem de reivindicar-lo com el que és, un comunista conseqüent, un exemple per tots els qui lluiten per un món millor. Els seus ensenyaments segueixen vigents i són grans aportacions per a la ciència del marxisme-leninisme. Com ell mateix digué: “Sobre la meua tomba llençaran muntanyes de brossa; el vent de la història les esborrarà inexorablement”. Quina raó tenia Stalin; no podem permetre que aquesta brossa quedi impune, és nostre el deure netejar el seu nom.

Tomás Garante.

Traduït al català per Alfons Llorca.

Anuncios